Construcció prototip sostenible

És important comentar que amb aquests procediments es realitza un prototip d'una pròtesi, que no és equivalent a aquesta. Pròximament, se realitzaran nous models, amb possibilitat de funcionar com a tals.

Primer de tot, veiem que s'han imprès en una màquina 3D, 5 dits (el polze amb dues falanges, i l'índex, l'anular, el menovell, i el cor, amb 3 falanges).

També s'han imprès unes plantilles de plàstic per poder realitzar les articulacions entre els dits. Com a conseqüència, perquè hi hagi moviment, hi ha la necessitat de replenar les plantilles amb plastilina dura, per poder extreure dels motlles perfectament, les peces que en un futur formaran les articulacions.

Veiem també que s'ha necessitat fil per unir totes les parts del dit entre elles, juntament amb la mà.

S'han pogut descarregar els models per imprimir amb els enllaços mostrats en el següent post: Arxius per imprimir amb impressores 3D.

---

Seguidament, s’ha procedit a agafar les tres falanges d’un dit, per exemple l’índex, i a unir-les mitjançant una corda.

Per fer aquest procés, s’han seguit diversos passos com els següents.

---

Veiem que s’ha agafat la part extrema del dit, on també trobem l’ungla.

---

Seguidament, s’ha introduït el fil per la part inferior de la falange, i aquest, ha sortit per l’extrem superior de la falange. Seguidament, s’ha hagut de tornar a passar el fil pel segon orifici que hi ha a la part darrera de la falange (l’orifici inferior al que es troba el fil en aquell moment). S’ha vist que quan s’ha introduït, aquest ha sortit per l’orifici situat paral·lelament a l’inicial. Com a conseqüència, s’ha fet un nus per a unir-ho.

---

S’ha realitzat el mateix procés amb les tres falanges del dit índex. En aquest moment s’ha hagut de vigilar, de posar totes les peces en la correcta orientació. En sortir el fil negre per la segona falange i la tercera, no s’ha fet cap nus, ja que aquestes peces només tenen 2 orificis, els superiors i els inferiors, i per aquest motiu, no es pot fer cap nus.

---

S’ha vist que l’últim extrem de fil que ha sortit de la tercera falange, s’ha introduït pel correcte orifici del palmell de la mà. Com és el dit índex, s’ha introduït pel tercer orifici contant el polze.

---

Finalment, s’ha obtingut el dit unit amb la mà mitjançant un fil. Posteriorment, s’han unit les falanges de manera més concreta per la presència de les articulacions, fetes de plastilina dura.

La part situada a l’esquerra de la imatge, el tensor, ha desaparegut, perquè allí és on han sigut situats els servomotors.

---

Com hem dit anteriorment, també s'han imprès unes plantilles de plàstic per poder realitzar les articulacions entre els dits. Com a conseqüència, perquè hi hagi moviment, hi ha la necessitat de replenar les plantilles amb plastilina dura.

---

S'ha hagut de repetir el mateix procés, fins a aconseguir unir les falanges dels 5 dits (el polze amb dues falanges, i l'índex, l'anular, el menovell, i el cor, amb 3 falanges). També després d'haver unit les falanges amb el fil, s'han hagut d'unir a través de les articulacions fetes de plastilina dura.

---

Veiem que s’ha col·locat els servomotors. Un fil de cada mà, ha estat lligat amb un servomotor.

S’ha pogut veure com fer les connexions a partir del següent post: Com connectar l'Arduino amb els servomotors i els elèctrodes.

---

Després s'ha utilitzat una bateria, que ha anat connectada amb l'Arduino.

Aquesta bateria funciona amb piles, i amb un portador d'aquestes. Les piles són recarregables.

---

Mitjançant els ponts mascle-mascle, s’han fet connexions entre l’Arudino i els servomotors. Per trobar com s’han fet totes aquestes connexions, dirigeixi’s al següent post: Procés de Soldatge.

---

Mitjançant els ponts mascle-mascle, s’han fet connexions entre l’Arudino i els elèctrodes. Per trobar com s’han fet totes aquestes connexions, dirigeixi’s al següent post: Com connectar l'Arduino amb els servomotors i amb els elèctrodes.

---

Totes les connexions han estat fetes a la protoboard. Aquesta, et permet sense haver de soldar, realitzar totes les connexions correctament. Quan ja s’ha estat segur que tot funcionava perfectament, aquestes connexions, han estat traspassades a les plaques de fibra de vidre de doble cara, on s’ha necessitat la presència d’estany i d’un soldador per fer totes les connexions. Podem trobar més informació sobre com soldar en el següent post: Procés de soldatge.

---

Finalment, s’ha programat a partir de realitzar diverses proves amb l’Arudino un sistema que permet funcionar independentment l’Arduino, amb estímuls musculars, gràcies a la presència d’una bateria.

Aquest codi, el podem trobar desenvolupat al següent post: Programació prototip sostenible.

---

Per enriquir-se d’informació, i buscar diversos models de pròtesi, s’ha buscat informació a YouTube.

Aquesta part ha sigut una de les més importants de tota la recerca, ja que s’han descartat models que no eren viables, i s’ha visionat com realitzar diverses connexions entre la placa Arduino, i els servomotors o els elèctrodes.